L’OBAMA CATALÀ...

Des del meu punt de vista, quan un polític perd l’autenticitat, perd la credibilitat; i n’ha sortit un que obertament s’ha declarat com l’Obama català. Això comença a ser surrealista.

Ara, a l’hora de refundar la Casa Gran del Catalanisme, està emulant totes i cadascuna de les estratègies que portaran a Obama a la Casa Blanca: “si sumem podem”, desplegament a la xarxa, valors, il•lusió, compromís... només falta que surti als cartells mirant avall (cosa que només havien fet Kennedy, Montilla i, darrerament, Obama). Cal dir que entre ells hi ha una infinitat de diferències, però dues son cabdals: mentre un aporta sang nova, il•lusió i esperança al món sencer, l’altre no pot fer-ho ni als del seu propi partit; i mentre un encara no ha demostrat el que pot fer, l’altre ja ha fet tot el sabia.

En aquests moments necessitem creure en els nostres dirigents polítics per agafar confiança i sortir d’aquesta crisi el més aviat possible, per tant necessitem referents seriosos i autèntics, que pensin en resoldre problemes i no en les properes eleccions, almenys d’una manera tant descarada.