Des del meu punt de vista, quan un polític perd l’autenticitat, perd la credibilitat; i n’ha sortit un que obertament s’ha declarat com l’Obama català. Això comença a ser surrealista.
Ara, a l’hora de refundar la Casa Gran del Catalanisme, està emulant totes i cadascuna de les estratègies que portaran a Obama a la Casa Blanca: “si sumem podem”, desplegament a la xarxa, valors, il•lusió, compromís... només falta que surti als cartells mirant avall (cosa que només havien fet Kennedy, Montilla i, darrerament, Obama). Cal dir que entre ells hi ha una infinitat de diferències, però dues son cabdals: mentre un aporta sang nova, il•lusió i esperança al món sencer, l’altre no pot fer-ho ni als del seu propi partit; i mentre un encara no ha demostrat el que pot fer, l’altre ja ha fet tot el sabia.
En aquests moments necessitem creure en els nostres dirigents polítics per agafar confiança i sortir d’aquesta crisi el més aviat possible, per tant necessitem referents seriosos i autèntics, que pensin en resoldre problemes i no en les properes eleccions, almenys d’una manera tant descarada.
domingo, 21 de diciembre de 2008
sábado, 13 de diciembre de 2008
TREBALLA O DEIXA TREBALLAR
És curiós veure com aquells qui s’alcen com a alternativa de l’actual govern es dediquen a escampar polvorins i mala maror arreu amb l’objectiu d’aconseguir un benefici propi i no per la ciutadania.
Potser cal recordar quina era la seva política laboral durant el seu últim govern (1999-2003) amb una política industrial basada en el “millor no intervinguem”, una política d’ajuts esquifida, sense transparència, protegint les empreses que tenien problemes econòmics sense necessitat de que presentessin plans i ajudant a les grans empreses sense justificació perquè no marxessin de Catalunya.
En canvi durant el primer tripartit (2003-2006) es van dedicar a millorar el teixit industrial; no només s’augmentaven les ajudes, si no que també s’orientaven; s’ajudava a les empreses a la seva internacionalització i, al 2004, empreses, govern i sindicats fan un esforç comú i signen l’Acord Estratègic per la Competitivitat i la Internacionalització de l’Economia Catalana.
En resum, en aquests moments ens trobem en un punt molt delicat i calen tots els suports existents, però que treballi qui tingui ganes de treballar, i qui no en tingui que, com a mínim, no molesti.
Potser cal recordar quina era la seva política laboral durant el seu últim govern (1999-2003) amb una política industrial basada en el “millor no intervinguem”, una política d’ajuts esquifida, sense transparència, protegint les empreses que tenien problemes econòmics sense necessitat de que presentessin plans i ajudant a les grans empreses sense justificació perquè no marxessin de Catalunya.
En canvi durant el primer tripartit (2003-2006) es van dedicar a millorar el teixit industrial; no només s’augmentaven les ajudes, si no que també s’orientaven; s’ajudava a les empreses a la seva internacionalització i, al 2004, empreses, govern i sindicats fan un esforç comú i signen l’Acord Estratègic per la Competitivitat i la Internacionalització de l’Economia Catalana.
En resum, en aquests moments ens trobem en un punt molt delicat i calen tots els suports existents, però que treballi qui tingui ganes de treballar, i qui no en tingui que, com a mínim, no molesti.
UNA OPORTUNITAT DINS LA CRISI
Fa uns dies, el consell de ministres va aprovar un Real Decret Llei per fer front a la crisi econòmica que estem patint, es un fons extraordinari d’inversió pública en l’àmbit local de 8000 milions d’euros.
Es tracta de fer una injecció econòmica en forma de subvencions molt important, finançades al 100%, que recaurà directament sobre els municipis. Es una gran iniciativa perquè es proporcional al nombre d’habitants que hi ha i, per tant, arribarà a tothom i no només a les grans ciutats o les grans empreses.
Aconseguir les subvencions es molt senzill, només s’ha de tenir en compte que s’han de preparar els projectes i dur-los a terme en poc temps i s’han de contractar persones a l’atur per executar-los.
Amb aquesta mesura, al meu poble ens toquen 603530 euros i vull encoratjar a l’equip de govern de l’ajuntament a aprofitar aquesta gran oportunitat i no deixar escapar ni un cèntim.
Es tracta de fer una injecció econòmica en forma de subvencions molt important, finançades al 100%, que recaurà directament sobre els municipis. Es una gran iniciativa perquè es proporcional al nombre d’habitants que hi ha i, per tant, arribarà a tothom i no només a les grans ciutats o les grans empreses.
Aconseguir les subvencions es molt senzill, només s’ha de tenir en compte que s’han de preparar els projectes i dur-los a terme en poc temps i s’han de contractar persones a l’atur per executar-los.
Amb aquesta mesura, al meu poble ens toquen 603530 euros i vull encoratjar a l’equip de govern de l’ajuntament a aprofitar aquesta gran oportunitat i no deixar escapar ni un cèntim.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
